Aquest cap de setmana passat he estat a Marsella , per visitar uns amics. I, un dels records que m'he emportat és aquest dibuix de l'Anouk. És un dibuix on em retrata amb el meu vestit lila, que portava aquell dia , i tot de gossos imaginats per ella ja que li agraden molt. Evidentment, m'enquadre amb un paissatge com ja és normal per l'edat que té. Cel a dalt ( franja blava ) i al marge del full com a terra.
Una de les activitats que proposa el llibre que ara m'estic llegint,"aprendre a dibuixar amb la part dreta del cervell de la Betty Edwards",és recordar de quina manera dibuixàvem un paissatge cap els cinc o sis anys: si hi havia una casa, si tenia finestres i xemeneia, si hi havia arbres, muntanyes, si el sol tenia raigs,etc.
El més curiós de tot és que si som capaços reproduir aquest record ens adonarem que dibuxàvem a partir d'icones i que si n'eliminem un d'aquests de la composició la imatge queda desequilibrada! Increïble, oi?